EXPORTACIÓ/IMPORTACIÓ
Àmbit cultural
Lituània segueix una política exterior liberal , per la qual cosa el volum del comerç amb l'estranger va en continu creixement. Augmenta especialment l'exportació de productes nacionals i de serveis, que ha ascendit en un 30% en els darrers últims anys.
Els principals socis de Lituània en l’exportació són el Regne Unit, Letònia, Alemanya i Rússia. I en la importació, Rússia, Alemanya, Polònia i Itàlia.
A on més s’exporta és als països de la Unió Europea (fins el 48%), i també d’on més s’importa (un 44%).
La major part dels béns exportats són els productes minerals (23% del volum d’exportació), les matèries i productes tèxtils (16,3%), les instal·lacions elèctriques (10,7%), medis d’instal·lacions de transport (9,2%), la indústria química (6,4%).
Ha crescut l’exportació de productes petrolífers, plàstics, paper i cartó, mobles, productes farmacèutics, peix i confiteria.
Patchwork
Un patchwork és una manta, peça de vestir o teixit en general, construït a força de cosir trossos més o menys rectangulars d'altres teixits per reutilitzar aquests.
Es va començar a fer als anys 60.
El patchwork és la realització d'una peça de tela a partir de retalls més petits, combinant-los per colors i agregant brodats amb l'objecte de crear un disseny sobre la seva superfície.
El Cepelinai
El cepelinai és un plat típic de la cuina lituana és considerat un dels plats nacionals de Lituània. És un tipus de dumpling elaborat amb puré de patates i farcit de carn picada, acompanyat de formatge quallada (quallada) o bolets.
Àmbit esportiu
El bàsquet es el esport més conegut a Lituania, de sempre tingut equips molt bons, i van aconseguir guanyar títols importants, però amb l’arribada de la guerra a partir més o menys del 1940, el bàsquet lituà va patir una davallada molt important. Ara el bàsquet lituà esta ressorgint un altre cop, i torna a guanyar títols.
Forkball
Aquest procés es com el del beisbol, el llançament que és fa al beisbol es com el del forkball. Es un tipus de llançament al beisbol, que consisteix en agafar la `pilota amb els dits de victòria, però al inrevés, i es llença utilitzant la força canell i del braç.
Aquest estil de llançament és originari de Lituania.
ÀMBITS
Política
Lituània és una república democràtica multipartidista integrada a la Unió Europea. Estableix un sistema de divisió de poders al model tradicional.
Poder Legislatiu, poder executiu i poder judicial.
El poder legislatiu està format per 141 diputats escollits mitjançant sufragi universal lliure, per un període de quatre anys. Per tenir representació legislativa, un partit ha de rebre el 4% o més del total dels vots.
El poder executiu resideix en el Govern. El primer ministre i els ministres són proposats pel president de la república triat per un període de quatre anys per majoria simple. El sistema es diferencia d'altres països europeus en què el primer ministre o president del govern és el nomenat pel poder legislatiu i aquest tria lliurement els membres del gabinet.
El poder judicial resideix en els jutges i tribunals. Les competències pel que fa a la constitucionalitat de les normes i de les actuacions de l'Estat i els particulars estan atribuïdes al Tribunal Constitucional.
Esport
El bàsquet es el esport més practicat a Lituania, desde sempre ha tingut equips molt bons, i a aconseguit guanyar títols importants.
La selecció de bàsquet de Lituània representa a Lituània en els partits internacionals de bàsquet. Els lituans van competir en dos dels Eurobasket anteriors a la guerra, el 1937 i 1939, guanyant les dues competicions .Durant l'època de la Unió Soviètica, els jugadors lituans formaven freqüentment part del nucli de l'equip nacional soviètic. desprès de la restauració de Lituània el 1990, l'equip nacional va ressorgir, des de llavors, Lituània ha guanyat tres medalles de bronze en els Jocs Olímpics i algunes medalles de plata i or en els Eurobàsquet.
Societat
Els Lituans, en general tenen un caràcter amigable i alegre. Els lituans oferiran un tracte summament cordial als turistes. L'activitat cultural és prolífica i el poble mateix es va encarregar, en silenci, de mantenir les seves tradicions durant anys.
Espectacles com l’opera, el teatre, i festivals musicals tenen el caràcter d'esdeveniments massius. Els lituans constitueixen més del 80% de la població del país. Es parla lituà, una llengua bàltica relacionada amb el letó. Cada grup nacional o racial posseeix trets bons i dolents no només manifestats en els membres individuals del grup sinó també com una qualitat comuna al grup en conjunt. Se diu que un lituà pot reconèixer molt fàcil mentre està treballant o somiant despert. Els lituans no han de agrupar-se entre les nacions expressives: tradicionalment, són més inclinat cap a la reserva, la llar familiar i el treball.
Antonio Jiménez Casado
ÀMBITS
Geografía física
La costa lituana és baixa, enorme platja sorrenques rectilínies i propenses a la presència de maresmes. L'accident més significatiu és el golf de Kursiu, que és una reserva natural: el parc nacional Kursiu Nerija, que ha estat catalogat com a Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO.
Societat i política
Els lituans constitueixen més del 80% de la població del país. Es parla lituà, una llengua bàltica relacionada amb el letó.
Lituània és una república democràtica multi partidista integrada en la Unió Europea.
La Constitució vigent va ser aprovada el 25 d'octubre de 1992, i estableix un sistema de divisió de poders al model tradicional: poder legislatiu, executiu i judicial.
El President de la República és el Cap de l'Estat i és triat cada cinc anys de manera directa pels ciutadans, no podent acumular més de dos mandats consecutius.
Científic i Tecnològic
Pel que es refereix a la investigació i el desenvolupament tecnològic (IDT), Lituània és membre del Cinquè programa marco.
Al març de 2000 es va adoptar una llei sobre l'ensenyament superior, que regula sobretot les activitats d'investigació dels centres d'ensenyament superior.
El foment de la investigació en aquest país exigirà un nou augment de les despeses que les empreses destinen al sector de la investigació i el desenvolupament.
Yolanda de la Plaza
